La
jornada d’escoles rurals omple la Masó
El dissabte 4 de juny, es va realitzar a la Masó la
jornada d’escoles rurals “Fem escola, fem poble”. La jornada la van organitzar
les ampes de la ZER El Francolí, amb la col·laboració del Grup Interuniversitari
de l’Escola Rural (GIER). L’acte s’ha dut a terme en un moment important per a aquesta
ZER (formada per les escoles Els Til·lers, de la Masó, i Rocabruna, de
Picamoixons), ja que l’any vinent s’hi incorporaran la Riba i Mont-ral, que
reobrirà l’escola després d’estar tancada 18 anys.
La trobada es va iniciar a Els Til·lers amb assistents
del poble i de fora, un representant municipal de la Masó i els equips
directius de les escoles. Tot seguit, Robert Vallverdú —exalumne del centre i
historiador— en va repassar l’evolució, des del moment que Eugeni d’Ors la va
inaugurar el 1919. Cal recordar que Els Til·lers és la primera de les quatre
escoles que va aixecar la Mancomunitat de Catalunya.
A continuació, petits i grans van agafar forces amb les
magdalenes de Mont-ral i van començar a enfilar cap a la Llar Social, acompanyats
pel toc de gralla d’Espaitrad. A la plaça de la Llar Social, els infants es van
abocar als espais de joc que els havien preparat, i a la sala d’actes els més
grans van participar en una conferència debat.
Laura Domingo —professora de la Universitat de Vic i
membre del GIER— va exposar la ponència “Potencialitats de l’escola rural”. Després
de desmuntar-hi molts dels tòpics que s’associen a aquestes escoles, va reflexionar
sobre les possibilitats pedagògiques que reuneixen. La Dra. Domingo en va subratllar
la multigraduació (és a dir, els grups classe formats per alumnes de diferents
edats).
Aquesta realitat de les escoles rurals esdevé, cada cop
més, una opció pedagògica per a molts centres educatius d’arreu de Catalunya,
fins i tot per a grans escoles. La ponent va convidar a explorar i avançar en
el disseny dels espais educatius amb aquesta mirada inclusiva, que ha de tenir
en compte els nens i nenes i també la resta d’agents de la comunitat educativa.
Per acabar la ponència, va accentuar que calia defugir
la idea d’un model únic d’escola rural. Va emplaçar els equips docents i les
comunitats educatives a avançar en un model propi que posi l’alumne en el
centre, que s’esforci a potenciar la curiositat dels infants i que es
responsabilitzi a crear situacions que estimulin el desig d’aprendre.
A continuació, Francesc Xavier Grau —pare d’exalumnes
de l’escola de la Masó, catedràtic universitari i rector de la URV (2006-2014)—
va obrir el debat. D’una banda, va plantejar que els models pedagògics
integrats, o que busquen activitats globalitzades com a via per estimular
l’aprenentatge, són els més desitjables; però va preguntar com i de quina
manera el sistema públic pot supervisar la qualitat de les diferents propostes
educatives que apareixen dins de l’escola pública.
Al mateix temps, va convidar a analitzar la dotació
pressupostària que els governs actuals destinen a garantir la qualitat de l’educació
i com condiciona aquest fet la implantació de canvis pedagògics que afavoreixin
l’excel·lència. Per acabar, Grau va explicar que, com a família, sempre van
tenir clar que l’escola de la Masó era l’opció educativa per als seus fills, perquè,
des del seu punt de vista, les escoles rurals constitueixen un marc idoni,
sobretot, per a les etapes formatives inicials dels infants.
Després, Teresa Franch —tècnica territorial de la FAPAC
al Camp de Tarragona i el Priorat— va exposar la importància que les famílies
participin en les escoles com a mesura per garantir la qualitat i la inclusió
en els centres educatius. Franch va remarcar que, en el marc d’una escola rural,
on l’entorn és molt més proper, és important que existeixin canals de
participació de qualitat perquè les famílies puguin retroalimentar l’escola i
la comunitat on aquesta s’inscriu.
A continuació, Núria Gavarró —directora de la ZER El
Francolí— va localitzar el debat explicant com està formada actualment la ZER i
quines implicacions quotidianes tenien algunes de les qüestions debatudes.
A partir d’aquest moment, el debat va agafar embranzida
entre tots els assistents. Es va parlar sobre diverses qüestions, com ara els
sistemes de supervisió i qualitat de l’escola pública, la formació específica
que han d’assolir els mestres que vulguin desenvolupar la seva carrera a les
escoles rurals o les eines de què disposen els centres educatius per consolidar
els equips de mestres i els projectes educatius.
A quarts de dues, l’intercanvi d’opinions i l’espai de
trobada es va traslladar a l’exterior del local, on un concert vermut, animat
per Xavi Picarols, va tancar la jornada.
No hay comentarios:
Publicar un comentario