3/9/17

Article] ES BUSCA PROFESSORAT CONFIDENT






Passa sovint, en els moments en què el cap necessita més serenitat per fer una anàlisi profunda de les coses que ens afecten, tant en l’àmbit personal com en el social, és quan tendim a fer més ús de la víscera i ens deixem emportar per reaccions que no tan sols no ajuden a solucionar el problema, sinó que moltes vegades l’empitjoren.

D’aquesta manera, després dels terribles atemptats de Barcelona i Cambrils, en plena situació de trasbals i estat de xoc i per calmar la nostra angoixa, sentim la necessitat d’alimentar-nos de notícies que asseguren que s’estan aplicant mesures per evitar que els fets es repeteixin, sense aprofundir en les nefastes conseqüències que aquesta aplicació pot tenir a nivell social

I això és exactament el que està succeint en l’àmbit de l’educació. Tot i no ser noves, l’atac de Barcelona ha accelerat les intencions de la Conselleria d’Ensenyament d’implicar el professorat en la tasca de l’aplicació del PRODERAI (Protocol de prevenció, detecció i intervenció de processos de radicalització islamista). En altres paraules, s’espera que els i les docents i les persones que es dediquen a l’atenció educativa, facin de policia, estigmatitzin, i contribueixin a convertir els espais escolars en espais de vigilància i d’institucionalització del racisme.

Va ser el novembre del 2015, amb els atemptats de París encara recents, quan JordiJané va anunciar per primera vegada la intenció d’aplicar el  protocol. D’experiències com aquesta se n’han donat a diversos països europeus, amb resultats molt perversos en molts dels casos.  Al Regne Unit, el Prevent, un programa homòleg del que vol estendre el govern de Catalunya, ha rebut una forta oposició social perquè ha demostrat que els paràmetres que s’utilitzen en cap cas eviten la ‘radicalització’ i en canvi, fomenten un ambient de desconfiança que posa en perill els espais de debat crític als centres, tan necessaris especialment en adolescents, que estan en ple procés de la configuració de la identitat


Per què cal plantar cara a l’aplicació del PRODERAI?


Segons Ensenyament, l’objectiu del protocol és posar a l’abast dels centres educatius les orientacions i els recursos per prevenir conductes de radicalització i capacitar els centres per detectar-los per així  poder fer una intervenció educativa. Una finalitat fàcilment compartible, si no fos perquè els mecanismes que s’utilitzen per intentar assolir-la són dubtosos i fins i tot fan córrer el risc d’aconseguir l’efecte contrari. És evident que la desconfiança provoca alineació, fet que pot anar associada al sentiment d’exclusió tant social com institucional, un context ideal que certs grups podrien aprofitar per la cooptació.


Entre els múltiples motius que ens haurien de portar a organitzar-nos socialment perquè el Departament d’Ensenyament rectifiqui la posada en marxa de les mesures anunciades a cop de titular aquests dies, cal destacar la manera que s’ha forjat l’elaboració d’aquest protocol, que no ha partit de la reflexió col·lectiva dels agents implicats en l’educació i, per al·lusions, tampoc ha contemplat la participació de la comunitat musulmana. En canvi, ha preferit que el procés estigui liderat pel Cos de Mossos d’Esquadra (CME), el Departament d’Interior i el Departament d’Ensenyament.
 


Ja fa anys que el Departament d’Ensenyament i el CME treballen conjuntament per normalitzar la presència d’aquest cos policial als centres educatius. Dintre les ‘tasques de proximitat’ dels agents s’inclou la de fer xerrades a escoles i instituts sobre moltes temàtiques (consum de drogues, violència de gènere, etc). Així, es dona veu i presència dels mossos en espais escolars en comptes de prioritzar la veu dels organismes, entitats i persones que tenen una llarga experiència treballant en aquests àmbits. Com podem esperar un impacte positiu d’aquestes pràctiques si qui et parla de les maldats del món és la mateixa persona que et sanciona? Les conseqüències són clares, les aules deixen de ser espais de foment del debat obert i segurs, on s’hi poden expressar totes les opinions, fins i tot les que presenten més controvèrsia.
  


Un aspecte cabdal per oposar-se a la implementació del programa radica en el contingut del protocol, que estigmatitza l’alumnat musulmà (ho sigui o ho aparenti) convertint-lo en grup objecte de sospita, reduint al no res aquelles experiències de foment de la cohesió social que, de manera imprescindible, han de ser presents a les escoles.
  


Un altre motiu per aturar aquest protocol és que el discurs que s’utilitza per trobar elements identificadors pot influir en la configuració d’imaginaris dicotòmics molt perillosos, enfrontant categoritzacions de terrorista vs no terrorista, de manifestant violent vs manifestant pacífic, immigrant per motius econòmics vs refugiat polític, etc.  Aquest fet té un component de repressió ideològica molt greu especialment quan la interpretació dels termes ‘terrorisme’ i ‘radicalització’  queda intencionadament reduïda i esbiaixada, associada a l’islamisme i per tant, identificant tota una comunitat com a culpable. Aquest procés té un nom, i és la institucionalització del racisme i la xenofòbia en espais que l’haurien de previndre.
  


A més a més de la discriminació de l’alumnat musulmà, aquest tipus de programes esdevenen l’eina perfecta per criminalitzar qualsevol tipus de dissidència, fixem-nos en l’ús del concepte de ‘terrorisme no violent’ per identificar indicis de comportaments ‘radicalitzats’ que serviran per qüestionar qualsevol pràctica que posi en dubte el manteniment del status quo dels poderosos.


Quin tipus de societat esperem construir quan convertim l’escola en espai de vigilància?


La funció del professorat és sobretot la d’establir un clima de confiança que fomenti l’aprenentatge i acompanyi el procés maduratiu de l’alumnat. La pretensió del Departament d’Ensenyament que els docents adoptin el rol de policies i esdevinguin vigilants implica convertir els centres escolars en espais intimidatoris on l’alumnat s’hi pot sentir assetjat, especialment si és musulmà, però no solament.
  


Els sindicats ens hem d’implicar perquè el PRODERAI no s’acabi imposant als centres educatius, de la mateixa manera que ho fem per la defensa de l’ensenyament públic, per combatre la precarietat laboral,   i per derogar qualsevol política que no fomenti la igualtat social. La societat que volem només es pot sostenir establint lligams amb la resta de lluites socials i la lluita contra el racisme és una prioritat.


Ens hi juguem massa per deixar-ho córrer, mentre la ultradreta s’està congratulant del disseny d’aquestes polítiques, nosaltres hem de crear un eix frontal que les combati.


Aturem el PRODERAI, si us plau! 

Marta Minguella Rebull
Delegada de Deixa de ser una illa-CGT Ensenyament Tarragona

31/8/17

EDUCACIÓ, NO VIGILÀNCIA (sobre la prevenció del radicalisme islàmic a les escoles)

PREVENIM-NOS DE LA PREVENCIÓ




Aquest text és una traducció d'una versió editada de la xerrada que va fer Bill Bolloten, un dels assessors independents millor considerats en matèria d'educació al Regne Unit, al seminari 'Securitització, escoles i prevenció de l'extremisme', realitzat conjuntament per IRR (Institute of Race Relations) i el CCIF (Collectif Contre l’Islamophobie en France) a la tardor del 2015.


Va ser justament en aquella època en què sistemes educatius de diversos països europeus van començar a aplicar polítiques de prevenció de radicalisme islàmic a les escoles, que lluny de prevenir, el que fan és convertir els centres educatius en espais on també s'estigmatiza l'alumnat segons el país d'origen i es criminalitza l'esperit crític. El Departament d'Ensenyament no es va quedar enrere i el 17 de novembre de 2015 anunciava la posada en marxa del PRODERAI, Protocol de Detecció de la Radicalització Islamista. 



Bill Bolloten fa una crítica al PREVENT protocol de prevenció que es va començar a aplicar al Regne Unit en aquella època, explicant les greus implicacions a nivell de repressió ideològica, que a més a més d'assenyalar les persones segons les seves creences religioses, també ho faria amb els i les adolescents que proposin o suggereixin idees i opinions que s’oposen a les dominants.



A Catalunya, el govern acaba d'anunciar que posarà en marxa la revisió del protocol antiradicalització per introduir-hi millores. Cal que estiguem atentes i no deixem passar el clima repressiu que se'ns vol imposar als centres escolars exigint-hi la implicació del professorat.





EDUCACIÓ, NO VIGILÀNCIA



Noves obligacions, conceptes equivocats



L’u de juliol de 2015, s’aprovava un nou decret adreçat a les escoles, educació infantil i  serveis d’atenció a la infància que obliga els professionals de l'educació a involucrar-se en tasques de prevenció del terrorisme.  La nova guia legal estipula que “tenir tendències cap al terrorisme no tan sols inclou l’extremisme violent, sinó també el no violent, el qual pot arribar a crear una atmosfera que propiciï el terrorisme i alhora pot ajudar a popularitzar opinions de les quals els terroristes en poden treure partit.



Actualment, l’Ofsted (Cos d’inspecció de les escoles d’Anglaterra) és l’organisme  encarregat d’avaluar que les escoles i serveis d’atenció a la infància estiguin aplicant el que es coneix com a Prevent (Protocol de Prevenció de Radicalisme i Terrorisme). Cal recordar que la implementació del Prevent ha passat per diferents fases des dels seus inicis, però en aquests moments la seva dimensió més important és Channel, una referència, un procés d’avaluació i intervenció on hi participen diferents agents, destinat a protegir les persones del risc de ‘radicalització’. Channel està dirigit per assessors de diversos sectors entre els quals el cos policial hi té un rol cabdal.



Vull assenyalar algun dels conceptes clau sobre les obligacions que inclou el Prevent i també suggerir alguns possibles enfocaments alternatius. I acabaré comentant alguns dels reptes que ens venen a l’hora d’organitzar-nos en contra de la implementació d’aquest programa juntament amb professorat, alumnat, pares i mares que puguin estar afectats per l'aplicació d'aquest protocol.



Primer de tot, el model en què es basa el govern per definir el concepte de ‘radicalització’,  que és central en el programa de prevenció, incorpora la idea de ‘vulnerabilitat psicològica”; entenent que els individus han de tenir certes vulnerabilitats que fan augmentar les probabilitats d’involucrar-se en accions terroristes.



Això significa que les escoles haurien d’estar identificant senyals que apuntessin cap  aquest tipus de vulnerabilitats per així poder aturar el procés de ‘radicalització’. És interessant el fet que el document d'orientació filtrat que s’ha proporcionat al comitè del Ministeri de l’Interior establia que era incorrecte ‘considerar la radicalització com una “cadena transportadora” que va de forma lineal des de la injustícia, i a través de la radicalització, cap a la violència’.



En segon lloc, l’estratègia del programa de prevenció i el nou decret es fixa de manera obsessiva en la ‘ideologia extremista’; la idea que les persones adquireixen tendències terroristes gairebé exclusivament a través de la ideologia. D’aquesta manera obvien estudis que indiquen que factors socials, econòmics i polítics, juntament amb l’exclusió social,  tenen un paper més rellevant en abocar-se cap a la violència política que no pas la ideologia.



Així, al Regne Unit, però també als EUA i a Austràlia, la formació del professorat en matèria antiterrorista, sovint conduïda per policies, insta el professorat a denunciar signes de radicalització entre l’estudiantat, malgrat no existeixi cap prova empírica que corrobori la idea que el terrorisme tingui correlació amb factors relacionats amb la família, la identitat i el benestar emocional.



Un escriptor va descriure aquest fet com a ‘pseudociència orientalista’. Sota l’ús de la terminologia ‘riscos’, ‘vulnerabilitats’, ‘factors de  compromís’, ‘ganxos psicològics’, hi ha una invitació a una categorització racial i religiosa sense límits, a partir de la qual certs comportaments d’adolescents, o les seves creences personals, es poden identificar com a indicadors d’estar encaminats a l’extremisme violent. De fet, també hi ha estudis que conclouen que no hi ha cap relació entre pràctica religiosa, idees radicals, benestar emocional i actes violents.



Però aquesta és la manera com funciona el programa de prevenció a les escoles: la  identificació d’amenaces abans que sorgeixin en el mal anomenat ‘espai de pre crim’



Segurament recordareu Mak Chishty, un oficial superior de policia britànic, comandant de  Scotland Yard, que recentment va fer una crida a introduir-se als ‘espais privats dels musulmans’ i va oferir consells específics: si un adolescent deixa de comprar al Marks & Spencer, podria ser indicador que s’ha radicalitzat. També va suggerir que s’observessin canvis subtils sense motius aparents, com per exemple conductes negatives cap a l’alcohol i el vestuari occidental.



És per tot això que, en l'ambit educatiu, cada vegada hi ha una preocupació més gran per l'enorme risc de cometre abusos i errors a l'hora d'intentar predir una futura activitat delictiva, incloent el terrrorisme.



El fet d'exigir que les escoles i el professorat posin l'alumnat sota vigilància, generant sospites cap a musulmans i classificant-los pels seus comportaments, que en realitat no tenen cap connexió real amb els del·lictius, comporta que Prevent barregi els rols professionals del professors amb els dels policies, de manera que s’aboca a persones que es dediquen a l’educació a esdevenir els ulls i les orelles de les polítiques contra el terrorisme.



Per posar un exemple, ara mateix hi ha diverses companyies privades que ofereixen ‘software  antiradicalització’ a les escoles. Si l’alumnat busca paraules com ‘califat’ o ‘gihad’, o els noms d’activistes polítics musulmans amb els ordinadors de l’escola, s’arrisca a ser assenyalat com a potencial partidari del terrorisme. El software que comercialitza l’empresa  Impero, conté un element molt perillós, és el ‘botó confident’ que permet que l’alumnat es denunciï mútuament de manera anònima.



Destruir la confiança, promoure la discriminació 



El fet d’exigir al professorat i a les persones que tenen cura d’infants que identifiqui extremistes potencials, perjudica la confiança i les relacions positives.

Nosaltres sostenim que el respecte mutu i la confiança entre professorat i alumnat és  imprescincible per crear entorns d’aprenentatge, on tothom s’hi senti segur i valorat.



El seguiment constant d’estudiants musulmans destruirà la confiança i fomentarà la seva discriminació.



Quina confiança poden tenir les comunitats musulmanes cap al programa Prevent quan ja s’estan denunciant abusos seriosos?



Ja n'haureu vist molts d'exemples als mitjans. El Consell Musulmà de la Gran Bretanya, també va presentar una sèrie d’estudis documentats a David Anderson QC, l’assessor independent de la legislació sobre terrorisme del Regne Unit. Aquests casos es van incloure en un annex de l’informe anual publicat recentment.



Són fets que confirmen els pitjors temors que teníem sobre el decret estatutari Prevent a les escoles. Veiem que aquesta llei s’està implementant en alguns centres de manera molt naïf, alhora que crua, perjudicial i discriminatòria.  Sovint, aquestes són les escoles en què el professorat ha assistit a la formació ‘oficial’: el taller per fomentar el coneixement del Prevent (WRAP: Workshop to Raise Awareness of Prevent)



Aquí hi ha alguns exemples:

  • La  policia es va presentar a casa d'un noi de 15 anys que va anar a l'escola amb una txapa de 'Free Palestine' i va repartir  fulletons promovent boicots, desinversions i  sancions cap a Israel, per preguntar-li les seves opinions sobre Síria i el Daesh.  Posteriorment, Al Jazeera va denunciar la conversa  entre l’estudiant i  l’agent de la policia: ‘li vaig explicar les meves opinions sobre llibertat i justícia, i el fet que jo dono suport a Palestina. Vaig afegir que jo crec que Israel hauria de rebre sancions dures i ell va dir que aquest punt de  vista es podia considerar com a creences radicals i que tenia prohibit comentar-les amb els companys de classe’

  • Un altre cas, a un noi de 14 anys se li va aplicar el protocol del Prevent sense el consentiment dels seus pares, pel sol fet de no haver-se involucrat en la classe de música.

  • Un alumne va citar ‘la història del califat' en uns deures sobre política exterior britànica i se’l va derivar als serveis socials per signes de radicalització.

  • Un professor va decidir reunir-se amb els pares d’un alumne després que digués en  àrab ‘lloat sigui el senyor!’

  • A un noi musulmà se li va preguntar sobre l’Estat Islàmic després d’un debat entorn  activisme mediambiental. Es va quedar ‘espantat i nerviós’ amb aquesta experiència, fet que va provocar que ja no intervingués en debats a l’aula per por a ser sospitós d’extremisme.



Clarament, el programa Prevent està portant a estereotipar els nens i nenes musulmanes, i a fer classificacions per motius racials i religiosos.



Com que l’alumnat musulmà ara està sent avaluat i escrutat a través de la lupa securitària, no queda dubte que aquell que encaixi al perfil que inclou el Channel Vulnerability Assessment Framework  (Marc per a l’avaluació de la vulnerabilitat) es trobarà cada vegada més, injustament assenyalat.



L’advocat novaiorquès Sergio de la Pava, en unes reflexions sobre brutalitat policial cap a comunitats minoritàries als EUA, va comentar: ‘estar assenyalat és horrible, però res causa més hostilitat que està assenyalat injustament’



Nosaltres argumentem que el decret de prevenció està institucionalitzant el racisme anti-musulmà i la islamofòbia a les escoles.



Alhora creiem que el  Prevent està menystenint les obligacions de les escoles incloses incloses en l'articulat de la Llei d’Igualtat 2010 que té l’objectiu d’assegurar que la discriminació il·legítima, tant si es produeix de forma directa o com indirecta s'afronta de manera seriosa, i que ningú, ni individuals ni grups d’estudiants mai han de ser tractats injustament o amb desavantatges.


Fer de les escoles espais menys segurs



El programa de  prevenció (Prevent) està dificultant els debats sobre temes sensibles i  controvertits a les escoles. L’estudiantat amb criteri polític que participa en protestes també està cada vegada més sota vigilància. Si es restringeix l’espai de seguretat que les escoles garanteixen per generar debat, i l’alumnat sent que no pot compartir les opinions sense ser denunciat, existeix el risc que busqui altres llocs que són menys segurs.   



Els nens i nenes i la gent jove necessita poder parlar obertament amb professorat sobre els  temes que els preocupen, incloent els que són sensibles i controvertits, sense por d'estar subjectes a categoritzacions o assenyalats com a sospitosos.



El Consell Musulmà Britànic (MCB) ha expressat la seva preocupació pel fet que els musulmans estan rebent un tracte diferent en relació amb els altres estudiants i és per això que alguns pares demanen als seus fills que reprimeixin les seves opinions o discursos.



És perfectament legítim, per exemple, que la gent jove critiqui la política exterior del govern; s'oposi a les guerres de l’Orient Mitjà o l’Afganistan; expressi el seu suport cap als drets de Palestina o el seu acord o desacord cap al govern Israelí. Malgrat es comparteixin o no aquestes opinions, formen part del discurs i debat legítims.



Desautoritzar la Convenció sobre els Drets dels Nens de les Nacions Unides



Com a resultat d’això, el requeriment legal d'implementar Prevent als centres educatius presenta una sèrie d’amenaces específiques que afecten els drets dels infants i les persones joves. El fet que el govern del Regne Unit sigui un país signatari de la Convenció sobre els Drets de la Infància de les Nacions Unides, un acord internacional legalment vinculant, sembla que no s’hagi tingut gens en compte en la redacció d'aquest programa de prevenció. A banda dels articles clau que garanteixen la no discriminació de cap infant (article 2), i el principi que els governs han d’actuar en l’interès dels infants (article 3), opino que hi ha preocupacions concretes en relació a l’article 13 que contempla com tot nen i nena té el dret de llibertat d’expressió i de pensament.



Tal i com Arun Kudnani va comentar recentment: 'El risc més gran és el de crear un clima d'autocensura, on la gent jove no se senti lliure d'expressar-se a les escoles, als esplais i centres cívics o a les mesquites. Quan existeixen preocupacions per alguna cosa, o s'experimenta un sentiment d'injustícia i no es troba cap espai per parlar-ne o discutir-ho obertament en un procés obert, democràtic i pacífic, aleshores s'està creant el pitjor context possible que pot afavorir el reclutament terrrorista.'



Les escoles ara estan obligades a promoure activament els 'valors fonamentals britànics' que inclouen els de 'democràcia, l'estat de dret, la llibertat individual, el respecte mutu i la tolerància cap a les diferents confessions religioses i creences.'



El fet que oposar-se a aquests valors anomenats britànics es consideri 'extremisme', fa que el govern estigui promovent un procés similar al que s'ha viscut a Franca; intentar crear i implementar un consens forçat, de la mateixa manera que passa a França amb l´'ús del principi secular de laïcité, que ha esdevingut l'element discursiu i l'eina legislativa per reforçar idees estrictes sobre la identitat francesa, que sovint es tradueix en la discriminació de les minories ètniques.



Els reptes pendents



Acabaré esboçant algunes qüestions clau i alguns reptes:



1. Quin serà el cost que tindrà Prevent per la dignitat, confiança i sentit de pertinença dels joves musulmans?



El text cabdal de Yahya Birt 'Safeguarding little Abdul, Prevent Muslim school children and the lack of parental consent' (Protegir el petit Abdul, prevenir l'alumnat musulmà i la manca de consentiment dels pares) publicat a principis d'aquest any, ens proposa imaginar-nos l'Abdul, un alumne de 12 anys:



'L'Abdul es mereix un futur millor, on sigui tractat com un ciutadà i no com un  sospitós. On pugui discrepar i fins i tot, de vegades, tenir opinions contràries fortes i radicals quan decideixi fer-ho, i sense que això impliqui que se l'etiqueti d'extremista. On es pugui sentir orgullós de ser musulmà sense haver-se'n d'avergonyir. Es mereix que l'escola li sigui una font d'inspiració que li obri camins cap a noves possibilitats, i que la seva autonomia com a persona sigui respectada i encoratjada. Aquest és el tipus d'educació i el país que hem de lluitar per assolir'.



2. Quin serà l'impacte a curt i llarg termini de Prevent a les escoles i al professorat?



En moltes escoles Prevent ja està causant nivells considerables de nerviosisme i confusió entre el professorat. Cada vegada hi ha més evidència que els professionals de l'educacio ho identifiquen com a contraproduent i perillós.



Aquestes noves obligacions posen en perill l'oportunitat que té l'escola de ser un espai per desenvolupar un programa d'estudis inclusiu que promou habilitats democràtiques i l'anàlisi dels drets humans.



Un professor que no va voler ser identificat va explicar al diari The Guardian que els seus alumnes musulmans s'havien tornat molt més reservats a l'hora d'expressar les seves opinions o de parlar de segons quins temes per por que no se'ls apliqués el programa Prevent. També va afegir que les noves mesures del cos d'inspecció per avaluar els nivells de protecció sobre la radicalització a les escoles havia fet que incrementés la pressió sobre el professorat.



3. Què hem de fer per desafiar Prevent i pensar més enllà de la nova legislació, mentre treballem per la seva derogació?



La declaració del sindicat majoritari de l'educació primària NUT (Sindicat Nacional de Mestres) contra les obligacions de Prevent va ser benvinguda i encoratjadora:



'El professorat necessita oportunitats per treballar en equip i amb els centres educatius locals, per desenvolupar maneres proporcionades i sensibles perquè les escoles puguin donar resposta als riscos que afronta la gent jove- un dels quals és l'exposició al foment de la violència, encara que afecti a un número de persones proporcionalment baix'



La secció de directores del sindicat de dones professores va presentar una moció que es va aprovar per unanimitat al congrés de sindicats de Brighton, defensant que el programa Prevent 'podia destruir les relacions entre professorat i alumnat'. El requeriment que professionals de l'educació espiïn i denunciïn l'estudiantat 'acabaria amb l'espai per establir debats oberts en entorns segurs i fiables i reprimiria la legítima expressió d'opinions polítiques.



Malgrat això, l' 'Associació de directors d'escoles i instituts ofereixen formació en col·laboració amb el programa Prevent per promoure els seus postulats. Sara Khan, fundadora de Inspire (una associació no governamental que treballa per la prevenció del terrorisme i Kanal Hanif, un director de Birmingham, estan entre les persones que se'n fan càrrec. Ambdós recomanen a les escoles que participin en els tallers oficials (WRAP) per donar a conèixer el programa de prevenció.



Hem de treballar per derogar el decret de prevenció a les escoles, però necessitem més debat sobre què hem de fer per aconseguir-ho. 



Jo suggereixo que cal fer-ho involucrant les persones al càrrec de direccions de centres, professorat i òrgans rectors, i alhora treballar conjuntament amb els sindicats i altres associacions de professionals.



També necessitem desenvolupar relacions properes amb les comunitats, estudiantat i famílies a les qui s'adreça el Prevent, per assegurar que hi tenen un paper cabdal en el procés, alhora que se'ls proporciona assessorament, suport i defensa jurídica.



Un altre aspecte és la necessitat de recerca i anàlisi per part d'experts que ens pugui informar sobre què està succeint tant en l'àmbit local com en el nacional. En això hi tindran un rol molt important els periodistes compromesos, els acadèmics i les organitzacions pels drets humans. Particularment, la manera que el Prevent s'està introduint a les escoles com un element de 'protecció' cal que sigui analitzada en profunditat per tal que el professorat, direccions i altres puguin tenir la confiança, les proves i els arguments que necessiten. 






Referències

Read Yasser Louati’s speech ‘A French perspective on a British debate’, here
Read the IRR’s press release: ‘Prevent duty “heavy handed and discriminatory“‘


Autor: Bill Bolloten

Traducció: Marta Minguella Rebull   (delegada CGT Ensenyament Tarragona-Deixa de ser una illa) /Revisat per Jordi Blanchar